Una matinada embadaleixes
amb el baf de la terra
besant la plana pel sol ixent,
i els ulls et ploren de fred...
o d’emoció desbordada...
La Tardor ha arribat...!!
I amb ella els canvis,
les fulles s’apresten a dormir,
els sembrats s’afanyen a arrelar,
els animalons apleguen menjar...
La Terra es prepara pel llarg Hivern
amb la nostàlgia dels dies
caldosos,
de les nits estrellades...
de les cofoies collites...
Ara em preparo pel meu Hivern,
no hem sabut arrelar
allò que vàrem sembrar...
no hem sabut aplegar
els fruits del nostre esforç...
no veurem passar junts
les estacions que vindran...
Tanmateix estem de pas en aquesta
vida,
no hi ha temps ni espai enrrera...
viuré cada dia les petites grans
coses,
observar, créixer, estimar...
allò que em mou i em commou...
I en acabat...tots cap a casa !!!
